Relacions virtuals

Font: http://www.flickr.com/photos/32406727@N04/5039391268/sizes/m/in/photostream/

Hi ha diversos motius que justifiquen i fins i tot recomanen establir canals de comunicació virtual amb els alumnes dels cursos presencials. No parlo d’activitats puntuals, sinó d’un canal estable durant tot el curs. Aquests motius són de tres tipus:

Socials: fomentar que el grup d’aprenents esdevingui una comunitat d’aprenentatge amb un objectiu comú –gràcies a eines que permetin la interacció entre iguals i la comunicació real–, compartir recursos d’aprenentatge i dubtes, compatir els productes finals creats a partir de les tasques d’aprenentatge, compartir materials autèntics –fotografies o comentaris d’una sortida, per exemple.
Motivacionals: les ganes de formar part d’aquesta comunitat pot empènyer a entrar-hi els estudiants menys habituats a les eines virtuals. Els alumnes amb voluntat de comunicar en la llengua que aprenen hi trobaran un espai on assajar el que saben, anar més enllà i interactuar.
Lingüístics: oferir la possibilitat d’escriure o parlar molt –en fòrums, xats, videoconferències, etc.–, fomentar la comunicació autèntica, permetre desenvolupar les capacitats lingüístiques d’interacció, incloure els espais virtuals en les tasques lingüístiques, incloure la llengua que s’aprèn a la “vida virtual” dels aprenents, exposar i resoldre dubtes lingüístics.
Pràctics: permetre lliurar la feina de classe virtualment, oferir la possibilitat de treballar en línia als alumnes que s’hi senten més còmodes i fer-hi entrar els que hi estan menys avesats, recuperar l’acta de les classes, ampliar la informació teòrica, tenir a l’abast més exercicis.

L’eina més popular per perseguir aquest propòsit va començar sent el bloc d’aula, un autèntic salt qualitatiu en la relació amb els estudiants. Ara bé, encara que els blocs permeten comentar les entrades, trobo que per crear una comunitat queda un pèl curt, a causa precisament de l’estructura del bloc, que perpetua una certa jerarquia: algú, normalment el professor, fa una entrada, i els estudiants només hi poden respondre. És cert que amb enginy es pot fer un bloc al màxim d’interactiu, però crec que no és l’eina adequada per fomentar la comunicació entre els estudiants. O, almenys, que tenim a l’abast altres mitjans per promoure una expressió i comunicació més immediates i autèntiques.

No parlaré del Facebook ni del Twitter, no cal. Ara, si els utilitzeu, m’interessarà molt llegir la vostra experiència. Algunes eines que permeten establir un espai de comunicació sense jerarquies i en què tothom pot participar-hi més o menys segons les necessitats i gustos són les següents:

RedAlumnos: en vam parlar ja fa mesos. És una mescla entre una aula virtual i una xarxa social. Com a aula virtual, s’hi poden fer carpetes amb documents, enllaços, vídeos, etc., permet carregar-hi documents –cosa pràctica per al lliurament d’activitats– i també hi ha un xat. Permet triar el nivell de privacitat de la comunitat entre un ampli ventall de possibilitats, des de ni tan sols fer públic el nom del grup a la comunitat, fins a deixar-lo obert perquè hi participi qui vulgui. Cada usuari tria la llengua en què veu el grup, i entre les disponibles hi ha el català. Per formar-ne part, només cal tenir un adreça de correu.
Comunitats Google: les trobareu dins el Google+. Permeten compartir text, imatges, vídeo, enllaços i esdeveniments, i organitzar el contingut en carpetes. Són senzilles però tenen tot el que cal –i aquesta senzillesa pot ser fins i tot un avantatge, de cara als alumnes menys avesats al món virtual–, poden ser en català i permeten una configuració pública o privada. L’únic desavantatge és que per ser-ne membre cal tenir un compte a Google, cosa que pot implicar acompanyar alguns alumnes en el procés de crear-lo. Però vaja, on he dit desavantatge, podeu llegir-hi oportunitat.
Edmodo: té les mateixes possibilitats que RedAlumnos i és molt popular en entorns educatius, però visualment és més atractiu. No pot utilitzar-se en català.

Facilitar un canal de comunicació entre els aprenents és enriquir extraordinàriament l’experiència de l’aprenentatge, i us pot ajudar a mantenir i crear la motivació per l’aprenentatge.

Heu establert canals de comunicació virtuals entre els alumnes? Quins? Els dinamitzeu? Com? Quina valoració en feu?